La Sardana de Guardiola de Berguedà. (Versió instrumental).

-Música: Josep Vila.
-Lletra: Mn. Enric Bartrina.
-Anys de composició: 1976-1977.

LA SARDANA DE GUARDIOLA:
Un cant a Guardiola entonem,
d'amor, de pau...
Un himne fet Sardana li cantem,
joiós, suau.

Cruïlla és Guardiola
de camins del Pirineu,
de rius on hi tremola
l'aigua fosa de la neu.

La vall és un bressol ple de veïns
vinguts d'arreu.
Si a tots dóna aixopluc als seus destins
rencors deixeu.

Poble, encara jove,
que porta frisat deler
de créixer i conviure
amb treball i fe.

Des del cim li fan corona
turons, sardanejant:
El Pedraforca s'emociona
i els braços va enlairant.

Mireu com salta el Puigllançada,
punteja el Coll del Pal,
un so de tenora té l'albada
quan matineja a Tosa d'Alp.


El contrapunt l'inicien les fonts
que brollen en la vall, amb ressons riallers
Font del Panxut, racó de les Nou Fonts,
recer de Sant Llorenç, Font dels Avellaners.

Saltant, mosquejant,
les truites dins dos rius petits
al so de la cobla, van sardanejant.

Cantem tots ben fort,
ballem, dansem, dem-nos la mà
que aquest cant a tothom agermanarà.

Com brot novell, Guardiola va esclatant
tot ple de joventut, de vida i de perfum.
Li dediquem avui un ardent cant
Amb cos esbatanat de joia, pau i llum...