Lax'n'Busto La meva terra és el mar

. Sóc navegant solitari, . sóc mariner sense port, . mai no he tingut calendari, . el meu rellotge sóc jo, que no tinc segons i que allargo les hores. Tu vell timó que m´ajudes, la meua adreça sou tu i el vent, trau-me d´aquesta tempesta, trau-me que ja no puc més, seguint una estrela potser em vaig perdre el cel, i vaig perdre el seny. dónam força per cridar, que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà la meua terra és el mar. Dónam força per cridar, que jo sóc de mi no sóc de ningú i siempre així serà. Vaig néixer sense fronteres, no crec en les possessions, doncs pense que hi ha massa coses que ens separen i tots som del mateix mon, no crec en nacions ni en obligacions ni en obligacions. Dónam força per cridar, que no sóc d´aquí tampoc sóc d´allá sóc part dse l´oceà. Dónam força per cridar que jo cóc se mi, no sóc de ningú la meua terra es el mar fet d´aigua i sal. la meua terra es el mar fet d´aigua i sal. Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions el silenci que m´emvolta és la solfa que em fa viure,viure i ser lliure, lliure!!! dónam força per cridar, que si l´aigua és amor jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop. dónam força torna´m boig, que si l´aigua es amor, jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop dins del cor dins del, dins del cor