Le miror

Quina mandra em fa anar a l’escola... Se'm mou una dent! Haurè d’ensenyar-li a la mare! Oh, no! Bé, li ensenyaré el forat, així s’ho creurà. Un altre cop a l’escola, però avui faltaran tres professors! Quins cabells! Ja tinc bé les dents, a veure si aviat em treuen els bràquets. Quin fàstic! L’Anna no em pot veure amb aquest gra. Que bé ens ho vam passar ahir a la nit! Avui hauré de fer un dels exàmens finals, intentaré no posar-me molt nerviós. Li dirè a en Jordi si vol sortir aquesta nit de festa Quina il·lusió em fa que hagi vingut a viure amb mi, com l’estimo! No em puc oblidar de l’aliança, sembla que fos ahir quan ens vam conèixer i ja tenim el nostre primer fill. Té la meva boca, però sens dubte els ulls són de la Núria. No recordo res del que va passar ahir. M’estic fent gran massa ràpidament, no tindré temps de gaudir d’en Marcel. Un altre cop la llum?! Que no li feia suficient atenció, deia. Ara sí que no vull saber res d’ella! Tot em surt malament! M’han fet fora de la feina, Que faré ara? M’hauré de cuidar més, el metge m’ha dit que he de controlar el que menjo pel colesterol. Sembla que m’ha sortit una taca a la cara, però si no em poso les ulleres no veuré res. Sembla mentida que tot hagi canviat tant davant d’aquest mirall. Ja és hora d’anar a dormir